UN PECAMINÓS I SOFERT ROSER
De sutge, oh!, tristíssimes rouredes;
Arlequinats turons, daurades valls.
De nit em perdia per les fagedes,
Convertint els somnis en encenalls.
Un fred vespre, en eixir de casa,
Vaig veure udolar els llops als estels;
Una donzella em clavà una espasa,
Oblidant tot roser eteri i excels.
Ara cavalco pels edènics camps,
Amb una euga enèrgica com els llamps,
Percebent l'emanació del mester.
Incoat de l'encís d'un llimoner,
Ell em va fer capir que la volença,
És una pecaminosa sofrença!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys.
No permitido a los menores de 13 años.