TARDOR ESPIRITUAL
Aquesta horabaixa has copsat l'om
Com envellia, afligint ton cor
Puix que ses fulles perdien tot l'or
Dansant en el vent, a ulls de tothom.
Sotjant una noia de bruns cabells,
Una sageta solcava el cel.
Ignívoma encengué els més bells
Llavis rogencs que desfeien el gel.
Un somriure ocàs es dibuixà
En el seu fresquívol rostre d'argent
Que des del primer instant t'entendrí.
La dea harmoniosa començà
A teixir els mots d'un cant serafí;
La tardor s'apropava lentament.
És el que més m'ha agradat!
ResponElimina