SONET A CAL CAMILO

SONET A CAL CAMILO

Cada cop que les festes senyalades

Arriben, tu les copses ensucrades,

Oferint-me dolços fets amb tendresa

Que jo em menjo amb delicadesa

Puix que són màgiques obres d'artista:

De la tristesa en creen un somriure;

És l'energia que ens falta per viure,

Són les notes que un violoncel·lista

Ha compost perquè algú les escolti

Mentre observa les rogenques postes

De sol, cada vesprada, i el transporti

Pels records perduts de la seva infància.

Cauen, de pluja, les primeres gotes,

Ans ixo per tornar: ton do m'assacia!

Sonet premiat al XXVè CONCURS DE PRIMAVERA de Torrelavit.

Soneto premiado en el XXVo CONCURSO DE PRIMAVERA de Torelavit.

Poem awarded in the XXV CONTEST OF SPRING of Torrelavit.

Sonet dedicat a la Sra. Montserrat de Cal Camilo (la regent d'una fleca i pastisseria de Torrelavit)

Encara que semblin simples figuretes del tortell de reis de cada 5 i/o 6  de gener, aquest hivern vaig anar un dia a la seva pastisseria i em va donar una coca de pa; li vaig escriure el sonet que acaben de llegir i quan el dia 6 de gener va anar a buscar el tortell mon pare (bé; de fet agraïr-li el present que m'havia fet el dia abans, una altra coca de pa sencera quan vaig anar a comprar jo el tortell de reis i donar-li el sonet com a regal de reis), li va donar aquests tres reis mags per a mi, per agrair-me el poema. Hi ha vegades que el millor premi per a un poeta i escriptor és que els agradi als lectors el que fan i que li donin aquest tipus de presents sense cap tipus d'interès, i aquesta ha estat una de les vegades que m'he sentit més gratificat de fer-ho i ser-ho.