SONET D'AMOR II

SONET D'AMOR II

Fa poc ets la flor de ma joventut

Car de fer-me feliç tens la virtut,

Enviant missatges cada dia

Que són l'himne que dóna alegria

Al meu esperit que amb tos ulls has gojat

I el teu cor ple de tendresa has donat

A una bruixa perquè l'embruixi

I al meu costat piruetes dibuixi

Donant-me llum quan la lluna no hi sigui.

Vols que Cupido d'aquest litigi

Faci del nostre amor el guanyador

Vers la radiant i etèria mort

Que s'ha emportat el blanc de ta bellor

I ha consumit de ma vida, la sort.

SONET D'AMOR I

SONET D'AMOR I

Vesteix-me amb les teves carícies,

Fes-me besos entre clavells i orquídies;

Banyem-nos al llac mentre cau la nit,

Sentim els astres quan sa lluna hagi eixit!

Estimem-nos mentre els rajos de sol

Il·luminen els teus cabells d'argent,

Dansem com ses fulles fan quan el vent

Purifica els arbres occint el dol

Que de matinada han tingut en veure

Dos joves fent l'amor amb tendresa

Puix que saben que si un humà avui neix

Tot es bosc perdrà les ganes de viure

Car la seva formosor i grandesa

Al cap d'uns anys amb sa mort s'extingeix.

ANHELANT QUE TOT AIXÒ S'ACABI

ANHELANT QUE TOT AIXÒ S'ACABI

En aquests moments amb tu estic pensant:

Em pregunto on ets i què estàs fent ara;

Tots els astres de la teva cara

M'agradaria estar suaument besant.

Acariciar totes les flors del cos

Que a casa deu estar en repòs;

Com serà el retrobament del seu amant?

Amb un somriure als llavis, somniant,

Estirats al seu llit com si no hagués

Succeït res i un malson fos només;

Un cop al matí, tots dos despertats,

El noi a la cuina anés, l'esmorzar

Preparés i unes torrades menjar

Untades amb l'amor que els té emboirats.

A ALGÚ ESPECIAL PER MI

A ALGÚ ESPECIAL PER MI

La pluja que ha caigut de matinada

Ha perfumat els immensos prats verds;

Mentre jo em tirava per la cascada

Del teu amor, vas anar a collir gerds

Perquè els mengés quan tingués l'orgasme

En veure't privada de cap a peus

Car aquell geni i aquell cos ja eren meus

Decidint fer cas omís a aquell blasme

Imposat pels nostres pares un dia

Puix que les famílies s'odiaven

A mort i el nostre afecte no acceptaven

Només pensaven en el seu honor

I que ningú els prengués tot el seu or;

Vam fugir de casa amb melancolia!

PARRICIDI PER AMOR

PARRICIDI PER AMOR

Mos pares ens havien prohibit

L'afecte mutu i havien occit

La càndida felicitat preuada

Que ja mai més fou recuperada

Per nosaltres. Fores recloïda

En una cel·la sense cap eixida

Vigilada pel depravat ésser

Que et va veure néixer i àdhuc créixer.

Creixia lentament cap a ell el teu odi

Tenies una incontrolable set

De venjança i l'epíleg exodi

De la seva vida fou per fi escrit

Amb la sang de ton pare aquella nit;

Vas cometre el crim amb el meu matxet.

AMOR TERRENAL

AMOR TERRENAL

Flotaven pels aires les nostres ànimes

Car mos cossos s'havien unit

I els elfs malignes havíem occit

Ofegant-los en la llei que ses llàgrimes

Entre nosaltres varen fer sorgir.

El pacte fou signat amb el foc dels cors,

Déu féu de testimoni i un elixir

De vida eterna ens donà amb els amors

Que havien fracassat fins aleshores,

Passant segles, anys, dies i hores,

Contemplant molts joves suïcidant-se,

Durant tant de temps, desprès de cercar,

A alguna noia bella per a estimar

I passar-se llargues nits besant-se.

DESITJ IMPOSSIBLE

DESITJ IMPOSSIBLE

M'agradaria ser al teu costat

Però sóc aquí a casa confinat:

El Sol s'havia llevat feia hores;

Acompanyada pel cant de les tórtores

La llum entrava pel petit balcó,

L'arc de Sant Martí feia rei el turó

I amb els seus colors il·luminava

El somriure de la noia que amava

I ara no podia sentir sa veu

Ni observar-la com sigil·losament

De nit en una poltrona ella seu

Per a contemplar cada un dels estels

Que li recorden al seu tsar dels cels;

Mons pares dormien pregonament!

MORIR D'AMOR A LA PRIMAVERA

MORIR D'AMOR A LA PRIMAVERA

Al llit estaves a punt de morir:

T'havia agafat les mans per sentir

La teva escalfor mentre resava

I amb totes les forces desitjava

Que la llum la teva ànima toqués,

Que Ell el teu cor ebri d'amor besés

Tot i que sabia que no podia

Fer res i el teu esperit marxaria

Del lloc que tots anomenem terra;

Florida ja per la primavera,

Els seus colors, llargues nits de vetlla,

Varen il·luminar la més bella

De les dames que havia conegut

I feien del silenci el do absolut.

SONET AL MEU SANT

SONET AL MEU SANT

Em vaig llevar a mitja nit cercant

Aquell rostre desesperadament

Car em protegí inesperadament

Del diable i el vaig acabar lloant.

La seva escalfor em va retornar

Tots els records que de nen vaig perdre:

Em vaig adormir sota un bonic cedre

Somniant amb l'àngel que em va infantar.

Per escunç, en despertar, vaig sentir

Els teus batecs que no vaig resistir:

Semblaven l'aleteig d'un colom blanc;

El missatger de l'Olimp que anunciava

El mes d'abril mentre amb tu ballava

Pels camps Elisis, dormint en un banc.

A UNA ÀGATA QUE NO SÉ VALORAR

A UNA ÀGATA QUE NO SÉ VALORAR

La música ens havia acompanyat

Durant el viatge que havíem fet:

Aquell abril m'havia enamorat

Del teu somriure càlid que la set

Havia apaivagat; del teu esguard

Que m'espiava quan de casa eixia

Per seure'm en un banc del bulevard

Esperant la noia que apareixia

Cada cop que escoltava el cant

Dels ocells que duien pel cel, volant,

La meva estimada; per la fogata

Era consumit el meu Sant i jo

Contemplava embadalit allò

Mentre tenia al davant la meva àgata.

SONET A QUALSEVOL INFANT

SONET A QUALSEVOL INFANT

Entre els ceps, en hores crepusculars,

He vist dos joves amants estimant-se:

Orfeu i Eurídice estaven besant-se,

Navegaven pels somnis dels set mars.

Els seus cabells eren tenyits d'argent;

Es Sol i sa Lluna ballaven pel firmament.

Beats foren aquells que ho contemplaren

Doncs sos rajos només il·luminaren

Els cors de tots aquells que van entendre

Que l'amor solament viu en els infants

Car són d'aquest món l'humà més tendre

I comprensiu que Jesús ha creat;

Diminuts esperits alats que honrat

Fan es ric que és com els malvats gegants.

MEDITACIONS D'UN JOVE ENAMORAT

MEDITACIONS D'UN JOVE ENAMORAT

L'has besat i ara tu no saps què fer:

No l'estimes encara que aprecies

El seu amor incondicional; voldries

En veure-la cada jorn ser sincer

Amb ella i dir-li el que realment sents

Però no vols ferir sos sentiments...

Per què et costa fer aquest darrer pas?

Quant de temps més meditant ho estaràs?

Sempre que la veus ton cor s'accelera

Tot i que no sigui bella com Hera;

Ans què importa en l'etèria tendresa,

D'una dona, la seva bellesa,

Si al cap i a la fi tots envellirem,

I àdhuc en cendres ens convertirem?

NUVIS NOUVINGUTS

NUVIS NOUVINGUTS

Per marxar poques hores ja falten,

Dos enamorats al tren s'abracen,

Mentre ets sol de mitja tarda daura

La terra que un agricultor llaura.

Amarat de suor els saluda,

Les eines desa i enfila l'avinguda;

Dirigint-se a casa, a l'estació

S'atura, per fer una libació

Als nuvis: donar-los com a present

Un ram de lilars i alguns crisantems,

Car aquests són la clau de l'inconscient.

El reflex de la lluna perquè doni

Llum als seus esperits abans que el temps

Faci que l'home es desenamori.

SONET A LA MEVA VENUS

SONET A LA MEVA VENUS

He extret dels teus batecs milers de fulls,

Per a escriure versos en tos bells ulls;

La teva sang fluïa com la tinta,

Un artista a un quadre tos astres pinta.

En harmonia, pel cosmos, l'amor

Tenyeix els teus dits, les teves mans d'or:

Dansem en l'arena humida del mar,

Sentim profundament el seu cantar.

Mentre cerquem un núvol per fer de jaç,

Cau la nit i amb mos braços un gran llaç

Formem per evitar que Ella ens separi:

Doncs la mort, de l'afecte és l'adversari,

Solament amb Diana ens pot veure

I la nostra joventut sostreure.

SOMNI PRIMAVERAL

SOMNI PRIMAVERAL

Una nit ebris a la coberta

Havíem fet l'amor salvatgement;

L'ampolla de vi estava mitj omplerta,

Gaudíem del deliri bojament.

Estimant-nos pels somnis navegàvem,

Ardents com el rom els dos creàvem;

Fusionant-nos com l'argent fa amb les aigües,

Entre les gavines tu volaves.

Ostentaves, de Venus, la bellesa

D'entre totes les dones, tu, deessa

Embruixaves amb ta veu aquells nobles

Que la joventut han recuperat:

Amb tes sagetes els has eclipsat

Mentre ballaves amb ells passos dobles.

FERIDA PEL SEU REI D'ESPASES

FERIDA PEL SEU REI D'ESPASES

Des d'un banc del bell passeig marítim

Un vailet escoltava el so íntim

De les ones de l'immens oceà;

Una noia el copsava no gaire enllà

Des de l'habitació del seu palau:

Volia que aquell mar vestit de blau

Li fes arribar el seu missatge

I el noi no fos obra d'un miratge...

Àdhuc que el rei d'espases son cor ferís,

Un cop eclipsat pels seus ulls daurats,

Junts quedarien ben embriagats!

Sabia que algun jorn la trobaria

I els seus cabells acariciaria

Gaudint dels seus llavis i el seu somrís.

UN DOLÇ I INOBLIDABLE RECORD

UN DOLÇ I INOBLIDABLE RECORD

Un últim somriure, un últim gest,

Els últims mots d'un gentil home, honest;

Havia estat durant anys mon espòs

I ara, en la pau, ha assolit el repòs.

Per la platja, llargues passejades,

Havíem fet i d'eternes besades

En un conte de fades submergits

N'havíem fruït. Primaverals nits

Prenent la lluna, comptàvem estels;

Ell em regalava gardènies...

Banyada pel bàlsam de les ponsèties

Jo l'abraçava i hermosos clavells

Li oferia mentre bevíem vi:

Beats havíem estat en l'ahir!

LA VILESA DE LA HUMANITAT

LA VILESA DE LA HUMANITAT

Des del tren observaves els pomers

Ja florits i els envellits ametllers

Que ennoblien els horts amb els colors

I eclipsaven amb les seves olors

Els viatgers d'alegria amarats,

Fent plàcid un llarg i etern viatge:

Per sempre aquella bonica imatge

Seria recordada i aquells prats

Havent eixit d'un magnífic quadre

(Doncs l'havia pintat l'ésser diví

Que àdhuc ha creat el més vil lladre),

Foren ocupats per tribus d'humans

Que no només els entristiren ans

Feren un palau pel príncep mesquí.

SONET A LA PRIMAVERA

SONET A LA PRIMAVERA

Amb els primers rajos, la primavera,

Acompanyada per les orenetes,

Ha anunciat el temps de la cacera

I el primer amor de les fadrinetes

Que ja l'esperaven engalanades,

Frisoses d'escoltar els seus galants

Recitar versos a les matinades

De l'estació típica dels amants.

Quants cors trencaràs, oh, malvat abril!

Quants joves amb la tendresa febril

Faràs embogir? Quantes llàgrimes

Vessaràs abans s'acabi la nit?

Milions d'èbries i dolgudes ànimes

Dòcils ensorraràs la vida al llit?

SONETS DE PRIMAVERA

En aquest tercer apartat, trobareu tots els sonets que he escrit durant la primavera del 2020 mentre tornava de la Universitat amb algun dels trens d'entre les 14:15 i les 14:45h.

Espero que us agradi.

Phoenix of the Literature