FERIDA PEL SEU REI D'ESPASES
Des d'un banc del bell passeig marítim
Un vailet escoltava el so íntim
De les ones de l'immens oceà;
Una noia el copsava no gaire enllà
Des de l'habitació del seu palau:
Volia que aquell mar vestit de blau
Li fes arribar el seu missatge
I el noi no fos obra d'un miratge...
Àdhuc que el rei d'espases son cor ferís,
Un cop eclipsat pels seus ulls daurats,
Junts quedarien ben embriagats!
Sabia que algun jorn la trobaria
I els seus cabells acariciaria
Gaudint dels seus llavis i el seu somrís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys.
No permitido a los menores de 13 años.