A UNA ÀGATA QUE NO SÉ VALORAR
La música ens havia acompanyat
Durant el viatge que havíem fet:
Aquell abril m'havia enamorat
Del teu somriure càlid que la set
Havia apaivagat; del teu esguard
Que m'espiava quan de casa eixia
Per seure'm en un banc del bulevard
Esperant la noia que apareixia
Cada cop que escoltava el cant
Dels ocells que duien pel cel, volant,
La meva estimada; per la fogata
Era consumit el meu Sant i jo
Contemplava embadalit allò
Mentre tenia al davant la meva àgata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès als menors de 13 anys.
No permitido a los menores de 13 años.