NOVA VIDA
Et costarà d'acceptar però ara
He canviat: no sóc qui vas conèixer
Ni el que vau veure tots un dia néixer
Perquè en eixa matinada clara
He après, pel que avui ets, a estimar-te
I amb totes les virtuts estimar-te:
Car l'important no és el teu exterior
Si no el teu bondadós interior
Perquè eixa flama neix quan menys t'ho esperes:
L'amiga que ahir a la nit eres
Avui s'ha transformat en la companya
Que en eixa nova vida m'acompanya
I ha fet adonar-me d'aquest tresor:
Ets la meva vida; ets el meu amor!
Hola, sóc el Vicente! Aquest poema m'ha agradat molt, crec que me he sentit identificat.
ResponElimina