SONET A UNA GATA I DUES NOIES

 SONET A UNA GATA I DUES NOIES

Contemplaves l'immens espill d'argent

Des del balcó, mentre jo copsava,

L'estel del meu univers que més brillava

I repartia amor pel firmament.

Encara no estaves del tot vestida

Però t'era igual car la partida

Havia començat per a tots dos:

Si guanyava em donaves el teu cos

Però no vaig aconseguir ferir

El teu cos; amb la teva bellesa

Havies aconseguit conquerir

De la meva ànima, cada onada;

Vas eclipsar la meva matinada

I et convertires en ma princesa.

 

Dedicat a: 

 

1. La meva gata Friseta
2. A. L. R.
3. I Núria Suriol