BANNERS

 

PORTADA

 

NOVA VIDA

NOVA VIDA

Et costarà d'acceptar però ara

He canviat: no sóc qui vas conèixer

Ni el que vau veure tots un dia néixer

Perquè en eixa matinada clara

He après, pel que avui ets, a estimar-te

I amb totes les virtuts estimar-te:

Car l'important no és el teu exterior

Si no el teu bondadós interior

Perquè eixa flama neix quan menys t'ho esperes:

L'amiga que ahir a la nit eres

Avui s'ha transformat en la companya

Que en eixa nova vida m'acompanya

I ha fet adonar-me d'aquest tresor:

Ets la meva vida; ets el meu amor!

RENÉIXER

RENÉIXER

Eixe jorn m'he llevat i t'he enterrat:

Tenia una cosa que ser lliure

M'impedia, doncs un vell cadenat

Em tallava les ales per viure.

En cendres finalment s'ha convertit

El meu passat, i de les seves brases,

He renascut sense les paraules

D'eixe verí que lentament occit

M'havia i no em deixava mai copsar

Ni saber la persona que estimar

Volia. Però ara sé quin nom té

I res del passat jo no permetré

Que s'interposi i no pugui gaudir

D'eixa alegria, i menys, el jo d'ahir.

TITÀNIC

TITÀNIC

Si algun dia tu i jo ens tornem cendres,

Recorda totes les besades tendres,

Totes les nits vora l'espill d'argent

Que et vaig estimar en la flama ingent

De la passió que va consumint,

Els nostres cossos amb el seu verí,

Doncs dia rere dia vas morint

Pensant en l'abisme que de l'ahir

Ens separa i ja no podem tornar

Enrere i la relació salvar:

Com el Titànic un matí xoquem

Contra eixe iceberg que de l'amargor

S'ha format i ara fa que ens odiem

I que no puguem gaudir de l'amor.

ANHELS

ANHELS

M'agradaria seguir el meu cor

Però no puc, doncs a ser racionals

Ens han obligat i ser passionals

Ells han considerat que és el pitjor

De la nostra esclavitzada existència.

Què puc fer jo per a canviar-ho?

Tindré la suficient persistència

Per a poder, per fi, solucionar-ho?

Tinc ganes de fer-ho: m'ajudaràs?

Encara que morim, m'estimaràs?

Desitjo que ens cremem en eixe foc

I marxar avui d'eixe infernal lloc

Per a poder besar-nos tendrament

Sense pensar què pot dir eixa gent.

SINCERITAT

SINCERITAT

Fa mal però algun dia ho he d'admetre

Que vull estar amb tu per por a perdre

El roser que fa temps vam veure néixer

I lentament el vam veure créixer

Sentint les seves punxes dins l'ànima

I les seves arrels en cada llàgrima

Que hem vessat en cada un dels bells moments

Compartint eixos sincers sentiments

Que han copsat les nostres tendres besades

En cada una de les matinades

D'estiu, mentre la pluja perfumava

Els rínxols d'or de la dona que amava

I l'amargor transformava el somriure

En la tristor que m'impedia viure.

EL FINAL

EL FINAL

Saps que tot té un final, que tot acaba

I encara que l'amor tingui saba

Com un roure, un pi, un faig o un avet

Eixe delicat i bonic arbret

Mor tot d'una, un dia, de sequera

I en la tristesa la seva flama

S'apaga, deixant al seu darrere

Els records d'una parella que s'ama

Però la cobdícia els ha trencat

Desprès que l'amargor hagi besat

Els seus esperit i en la fosca nit

D'hivern, gèlida, grisa i nevada,

Els hagi convertit de matinada,

En les cendres d'un foc que mai ha existit.

UNA VIDA MISERABLE

UNA VIDA MISERABLE

Ahir, el mar, la vida ens va atorgar

I avui quan morim li la tornarem:

Amb fam, l'alegria vam anhelar

Però sabem que mai la ostentarem

Car som esclaus de la nostra cobdícia,

De la natura som brutícia:

Déu sap que no som pas harmoniosos,

Solament carronyers i envejosos.

Súbdits encegats per la riquesa:

Diners i joies, de què serveixen?

Només les ànimes destrueixen

I aniquilen la càndida tendresa!

Per favor, dóna'm als llavis un bes,

Per ser Adam i Eva per sempre més!

LLUM EN LA FOSCOR

LLUM EN LA FOSCOR

Aquest jorn hem eixit a navegar

Per sentir al cor la brisa del mar

I els déus besin els nostres esperits

Desprès de copsar, de la gent, els crits

Demanant a Crist que salvi les ànimes

Amb la compassió de ses llàgrimes

I desintegri eixes bombes que plouen

Els avions mentre la tristor couen

D'eixos proletaris que s'exilien

I viuen en eixa incertesa pèrfida

Mentre els seus cossos, de fam patien

Encara que saben que la tendresa

No els abandonarà mai i que la gèlida

Amargor serà llum i bellesa.

HUMANITAT CORRUPTE

HUMANITAT CORRUPTE

Les fotos que vas oblidar ahir

Quan caigui la fosca seran guardades

En la memòria de les besades

Que amb passió vàrem poder gaudir

Mentre la tendresa ens consumia

Per alimentar les flors del jardí

I en cendres l'amargor convertia

Eixe record nostre que al jorn morí

Per salvar la llar de la humanitat

Que amb el pas dels segles s'ha transformat

En la sang i el fetge dels exèrcits

Amb molt poques derrotes i molts èxits

Han vessat i així la pau segrestar

I els seus súbdits poc a poc controlar.

EN TU VEIG UN ESTEL

EN TU VEIG UN ESTEL

Em vas donar l'elixir del teu amor

Amb el pom de roses que et vaig donar

Per poder ostentar la formosor

Del teu cos que en néixer Déu et va atorgar

I així cada jorn el copsi en llevar-me;

Amb el teu esguard vols embriagar-me

Mentre et beso cada brillant estrella

De l'univers que em fa veure't més bella

En el cel rogent d'eixa horabaixa

En que hem conegut cada un dels secrets

De les últimes peces que encaixa

El pleniluni d'estiu del teu ésser

Perquè de les cendres pugui renéixer

En eixa tendresa la flor que ara ets.

SONETS D'HIVERN (Part 2)

Avui començo a publicar els 10 últims sonets d'eixe bloc on publico els sonets del meu poemari de wattpad que porta el mateix nom. Amb eixe apartat, SONETS D'HIVERN (Part 2), s'acaba un projecte poètic que desitjo que els hagi agradat; prompte en tindran un altre a les mans però abans de començar-lo, tindran un epíleg per a fruir de l'últim alè de vida de SONETS DE TREN.

Atentament,

Phoenix of the Literature

SOMNI CORROMPUT

SOMNI CORROMPUT

Del nostre amor que semblava extingit,

D'una flama que semblava apagada,

Avui el màgic fènix ha reeixit

Abans que s'acabés la vesprada

I els ciclops, els faunes, les faunesses,

Les bruixes, els diables i les serps

Comencessin a segrestar deesses

I habitessin a l'Edèn els esquerps

Els cobdiciosos i els depravats;

Abans que hi haguessin assassinats

Per part dels homicides i sicaris

I corrompessin els pocs santuaris

Que Déu en set dies va originar

Per la gaubança poder suscitar.

ANHEL D'ESTIMAR-NOS

ANHEL D'ESTIMAR-NOS

De nit ens hem reunit al jardí

Per celebrar que ahir ton cor ferí

El meu, entre abraçades i besades

Com vàrem fer a les matinades

Dels vetustos i pretèrits estius

Mentre vèiem la sang fluir pels rius

De la nostra amargor perquè ens amàvem

Però aquells éssers que consideràvem

Amics i família no ho volien

Car tot sentiment noble i pur odien:

Prefereixen destrucció i perversió

En comptes que ací, entre nosaltres,

Hi hagi eixa anhelada satisfacció

Per mos elfs i poder ser com els altres.

AMOR

AMOR

Eixe sentiment és irascible:

No es pot controlar ni es pot apagar

Puix que la tendresa és intangible

Com la brisa que ungeix amb sal del mar

Mos cossos que avui, agafats de la mà,

Passegen a trenc d'alba per la platja

Sense pensar què pot passar demà

I si eixa robusta i llarga estatja

Ens unirà amb l'amor eternament

O en canvi en una quantitat ingent

De cendres ens reduirà i el fènix

Haurà de renéixer altre vegada

Per donar novament impuls a l'hèlix

I navegar als llimbs eixa vesprada.

UNA FLAMA INVENCIBLE

 UNA FLAMA INVENCIBLE

Anhelo reconquerir el teu cor,

Per què no podem gaudir de l'amor?

Doncs tu i jo tenim el dret d'estimar-nos

I si ens necessitem, ajudar-nos,

Perquè ningú pot apagar la flama

Que ha encès amb una espurna l'ànima,

Amb dues el cel i amb tres el paper

D'aquests versos per a que el món sencer

Vegi la injustícia que vivim

Car intenten apagar l'incendi

Amb aigua aquells que anhelen que morim

I no puguem fruir de la tendresa;

Que no obtingui ja mai més la bellesa

Del teu cos i el nostre emblema avui onegi.

RECORDS MAI OBLIDATS

RECORDS MAI OBLIDATS

Eixos jorns d'estiu viscuts prop del mar

Per nosaltres difícils d'oblidar

Seran. Doncs vam aprendre a estimar-nos;

A les roques cada nit vam besar-nos.

Mentre escoltàvem de les onades

Els batecs i el cant de les gavines

Que impregnaven les nostres abraçades

Amb la fragància de les petxines

Del teu collaret i sota la lluna

La llum de les teves dues estrelles

Feien brillar la cabellera bruna

D'una de les deesses més belles

Que navegant per la melangia

Em va fer redescobrir l'alegria.

SONET A LA FRISETA

SONET A LA FRISETA

 Vas arribar un dia d'octubre

D'ara fa tres anys fent d'eixe lloc lúgubre

Novament la meua llar donant llum

Als malsons que ara fràgils com el fum

S'han convertit en petites estrelles

De l'univers que avui tu has coronat

Lliurant-me purnes de felicitat

Vitals per capbussar-me en les belles

Onades d'argent de nou i l'esperança

Perduda fa molts anys recuperar

I així cada jorn poder disfrutar

D'aquests ullets grocs que al llit m'observen

I de les seves llàgrimes que reguen

Les flors de la nostra jove amistança.

LA LLUM DECIDEIX EL FUTUR

LA LLUM DECIDEIX EL FUTUR

Eixes vesprades d'estiu als vinyars

Menjant raïm, bevent vi de la terra,

Mentre deixàvem enrere una era

Començada en els nostres despertars

I acabada amb els besos de la nit

Seran recordades sota els estels

Quan el primer raig de lluna hagi eixit

I es facin realitat mos anhels.

Eixos mots que em deies a cau d'orella

Faran del nostre amor la més bella

Història que hagi pogut conèixer

L'humà que ara haurà acabat de néixer:

Serà un àngel o pot ser un dimoni?

Ho sabre quan la llum el coroni.

RECORDANT LA BELLESA DEL PASSAT

RECORDANT LA BELLESA DEL PASSAT

Vull vestir-te amb les fulles de tardor

Perquè no perdis el teu bell color;

Embalsamaré el teu cos amb les llàgrimes

Perquè s'uneixin en la llei les ànimes

Rebels que avui no podem controlar

I que només es volen estimar

Cada dia abraçades prop del foc

Fins que siguin cendres com aquest lloc

Que van perdre un dia els avantpassats

Ungint amb sang els cors perquè floreixin

Roses a la primavera i embelleixin

Els prats que un dia van ser habitats

Per cavalls, vaques, cabres, llops i ossos,

Ara ocupats pels humans cobdiciosos!

JUTGESSA FIDEL

JUTGESSA FIDEL

Vull submergir el meu cos en la mort

Per a recuperar la meva sort

Perduda en una batalla d'alfils

Fent que les parques tallessin mos fils

I fossis la membre del tribunal

Que dictaria la sentència

D'aquest meu fugaç judici final

Però amb la teva persistència,

Encara que fos certament culpable,

I amb el teu orgull em vas absoldre

Decidint amb cinc minuts resoldre

El temps perdut i fos perdurable

La nostra tendresa en una besada

I la confiança, en una abraçada.

SILENCI ENCISADOR

SILENCI ENCISADOR

Cartes sense resposta t'he enviat

Preguntant-te què feies, com estaves,

Però tu en un calaix les has guardat

Perquè tu m'odies i m'odiaves.

Poemes perduts en els teus records

Volen ser transcrits en dolços acords

Perquè tu els cantis amb la guitarra

I siguin escoltats de matinada;

Sentits cada matí pel meu esperit

Mentre somnio que la cabellera,

Atzabeja com la de la meva Hera,

És il·luminada pels raigs de lluna

Juntament amb el teu cos a la nit

Essent, dels meus temors, la vacuna.

SONETS DE TARDOR (Part 2)

En aquest CINQUÈ apartat, trobareu tots els sonets que he escrit durant la tardor del 2020 mentre tornava dels somnis amb algun dels trens d'entre l'odi i la tendresa.

Espero que us agradi.

Phoenix of the Literature

P.S.: Correspon a la segona part de SONETS DE TARDOR

SONETS D'ESTIU

En aquest QUART apartat, trobareu tots els sonets que he escrit durant l'estiu del 2020 mentre tornava dels somnis amb algun dels trens d'entre l'odi i la tendresa.

Espero que us agradi.

Phoenix of the Literature

P.S.: Part única de SONETS D'ESTIU.

FUTUR INCERT

 FUTUR INCERT

Quan neix l'alba, deambulant pel passeig,

Veig una ombra que em segueix al darrere:

Sentint el bàlsam que desprèn l'oreig

Noto de cop les mans que cada vespre

Em transporten al mar entre onades,

Car els seus batecs guien la meva ànima

Cap a l'Olimp, i les seves besades,

Que són la barca que em fa sentir llàstima

Per haver perdut el passat de dolços

Records i no haver gaudit el present

Que la vida em va atorgar fa uns quants anys.

Avui desitjo que l'astre roig naixent

No em faci perdre els meravellosos

Tresors que tinc i obtingui mos afanys.

SONET A LA BARCELONA NUA

SONET A LA BARCELONA NUA

Baixo per Les Rambles i no hi ha ningú

Mentre em dirigeixo al port perquè amb tú

Avui em reuniré davant el mar:

Com un espill ens farà recordar

Les primeres cites que vam tenir,

Les llargues besades que vam viure,

Els mots que em vas dir que em van fer ser lliure

I les trucades que vam mantenir

Verdaderament un xic silencioses

Però embriagadores i silencioses

Com la Barcelona d'aquest bell jorn

Que a trenc d'alba es desperta lentament

Anhelant que acabi el confinament

I novament rebre el crepuscle al Born.

OBRA D'ART

OBRA D'ART

Guia les meves mans per tot el cos

Que somnio en les fosques vesprades

D'hivern quan llargues i tendres besades

Ens hem fet i el meu esperit ha estat fos

En el teu perquè un sol ésser siguem

I la terra, dels mals purifiquem

Fent d'aquesta el santuari de pau

Tan nítid com el cel eteri i blau

Que ens uneix en la llei cada dia

Per sentir de l'amor sa harmonia

I ens fa brillar com dues estrelles

En la nit que Llucifer va acabar

Amb la vida de les dones més belles

Que Déu, els seus cabells, va daurar.

SONET A L'ASTRE REI

SONET A L'ASTRE REI

De matinada, avui t'he vist plorar,

Què et passava t'he volgut preguntar

Però tu, callada, no has contestat

I cinc minuts desprès m'has abraçat.

Ens hem deixat dur per la passió

I em entregat els nostres cors a Déu

Perquè el nostre amor se'l pogués fer seu

I compongués de la nostra cançó

La melodia que acompanyava

Les nostres ànimes que gojades

Han estat i àdhuc emmetzinades

Per aquesta embriagadora llei

Que brillava com el nostre astre rei

I amb el seu bàlsam ens acaronava.

TENDRESA EN UN MÓN PLE DE MALDAT

TENDRESA EN UN MÓN PLE DE MALDAT

Com un peó em bellugo pel tauler

Cercant l'amor que Venus em dóna

Mentre amb les seves mans acarona

El rostre d'un home que anhela ser

Honrat, humil, sincer i bondadós

Però l'amargor el va consumint

I la maldat envaeix el seu cos

Mentre lentament son cor va entristint

Fins que la seva flama s'apaga

I es fa esclau de la seva llibertat

Naixent un dimoni de les cendres

Que de dia entre els polítics s'amaga

Però de nit fa com la societat:

Engendra violència de les pedres.

AMOR IMPOSSIBLE

AMOR IMPOSSIBLE

He vist el teu esperit a la platja,

Amagat entre les roques, copsant-me,

He trobat el teu cos nu sotjant-me,

Des de les ones, mentre m'encoratja,

A lluitar contra l'embriagadora

Mort, per fer-me saber que m'adora

I amb mi, avui, quan tot això hagi acabat

Vol ser feliç, per sempre, al meu costat.

Però tot just abans de vèncer-la

Ella va aconseguir convèncer-la

Que vingués amb nosaltres als Elisis

Car al paradís, amar-nos podríem,

Puix que ni hi hauria perjudicis

Ignominiosos i en la pau viuríem.

Dedicat a l'A. L. R.